Club Excursionista DonaAlpina

Esther Valero i Irene Martínez

Irene Martínez i Esther Valero guanyadores de la Marató i de la mitja Marató del Monegros 2011 en BTT

Esther Valero, 41 anys, mare d’un nen de 9 anys, (en Pau) de Castellar del Vallès, ex-jugadora de la divisió d’honor amb el Club Natació Sabadell de voleibol. Actualment aficionada a la bicicleta de muntanya,  travesses, vies ferrades, esports d’aventura i esquí. 

Irene Martínez, 24 anys del Club Ciclista Bike Tolrà, aficionada a la muntanya (fer travesses, cims, esports d'aventura, esquí...). Ha començat a fer curses de llarg trajecte fa més de dos anys (Marxa d'Or, la Falconada, la Selènica, etc. i ha fet travesses com Pedals de foc i Tracks del diable).

Quan fa que practiqueu el BTT i com us veu aficionar?
Esther: Fa uns 3 anys que em vaig aficionar quan vaig fer el Camino de Santiago amb la Irene, però només fa un any i mig que el practico amb regularitat.
Irene: A l’estiu del 2008 vam fer el camí de Sant Jaume gairebé sense preparació. Fins aleshores feiem sortides molt esporàdiques, potser una vegada cada mes o cada dos mesos. A partir d’aquí vam començar a sortir una mica més i al Novembre del 2009 va ser quan em vaig aficionar més enserio. El meu pare va amb bici i a casa sempre hi hem anat, va ser ell qui em va empentar amb  la iniciativa de començar a sortir amb el club Bike Tolrà. Un bon dia vaig sortir amb ells de casualitat i fins a les hores.

Quina bici teniu?
Esther: una specialized hard rock pro.
Irene: Una Conor WRC2 d’alumini de color gris.

Us veieu fent competicions a nivell internacional i potser unes olimpíades?

Esther: no, jo faig BTT per gaudir i passar-m’ho bé, ja vaig competir molts anys quan jugava a vòlei i penso que aquesta etapa per mi ha passat, ara vull gaudir i provar coses noves.
Irene: A nivell internacional no, però potser l’any que ve competeixo a la copa Catalana i a l’open de Barcelona. Tot i així a mi m’agraden més les maratons que no pas les curses d’explosivitat amb pocs quilòmetres.

Els vostres ídols femení i masculí, qui son? Per què?

Esther: Edurne Pasaban, com alpinista per assolir tots els 8.000 del món i d’homes en josef Ajram guanyador dels 5 ironman del epic5.
Irene: Els meus ídols són gent molt propera i no gent de l’èlit del ciclisme. Un dels ciclistes que més admiro i més m’ensenya és el meu pare i el que m’ha acompanyat moltes vegades en diverses curses. Els dels club també els tinc com a referència i n’aprenc molt d’ells. Per altra banda hi ha noies que competeixen a nivell de Catalunya que les veig molt preparades, com la Sandra Santanyes, que la tinc com a referència perquè és una noia molt preparada i la qual la tinc propera i conec.

Creieu que les noies són més competitives que els homes o el tema està equilibrat?
Esther: Alhora de competir penso que és tan competitiva una dona com un home, el que passa és que en aquest esport les noies encara són minoria,  aspecte que per sort està canviant.
Irene: Jo crec que els homes són més competitius.

Quin és el vostre somni?
Esther: Esportiu? poder seguir gaudint de curses com aquesta i passar-m´ho bé. Un somni d´altre caliu seria poder fer la volta al món sobre una bici, seria fantàstic!
Irene: M’agradaria poder tenir més temps per sortir en bici i poder entrenar per estar més preparada.

Coneixeu les marxes exclusives per dones a Catalunya? Heu participat en alguna d’ elles?

Esther: Conec la Rondelles i la Dona de Ferro, però la primera sempre coincideix amb l´aniversari del meu fill Pau i la segona coincidia justament amb la marató dels Monegros.
Irene: En conec algunes però no he tingut la oportunitat de participar-ne en cap per qüestions de dates, sempre m’han coincidit amb alguna altra cosa i no hi he pogut anar. Tot i així és una cosa pendent.

Respecte a les competicions de monegros: Aquesta ha sigut la XI edició que s’ha fet de la mitja i la marató. Heu participat a alguna a part de la del 2011?
Esther: Es la primera vegada, però tinc clarissim que no serà la última, ja estic pensant en la de l´any que vé. L´ambient és sensacional i aplega moltissima gent,de tot arreu.Va ser una magnífica experiència.
Irene: No, aquest any era la primera que participavem.

La participació de noies ha sigut alta?
Esther: Doncs no sabria dir-te la proporció exacte, però jo vaig quedar sorpresa de la gran participació femenina, tot i que com que hi havia molts homes doncs semblaven poques, però èrem bastants i totes amb un nivell altissim.
Irene: En comparació amb la quantitat de noies que hi participen no, però jo crec que sí han participat forces noies. Tot i així crec que hi havia més noies a la mitja marató que a la marató.

Els habituallaments han estat correctes o han faltat?

Esther: Han estat molt bé situats, molt bé assortits de tot: barretes, isotòniques, fruita, aigua, pastes dolces, assitència mecànica i mèdica, de fet jo vaig necessitar assistència mèdica degut a  unes fortes rampes a les cames i el massatjista m´anava fent el massatge mentre jo bevia i menjava per no perdre temps.
Irene: Els avituallaments han estat molt bé, ho tenies tot a l’abast, ampolles d’aigua obertes, fruita tallada.. no faltava de res. L’organització un 10.

Que tal la organització?
Esther: De 10! Organitzar un event per tanta gent deu ser una cosa complicadissima i ho van fer molt bé. Tot el que vam necessitar ens ho van facilitar.Hi havia fisioterapeutes, servei de rentat de bicis, menjar i veure per tothom inclosos els acompanyants, música en viu, entrega de premis i zona d´acampada.
Irene: L’organització es mereix una felicitació. Erem més de 3000 persones participant entre les dues  curses i estava tot molt ben organitzat, no faltava de res.

El terreny ha sigut més o menys pla excepte a partir del km 22 de la mitja i del km 32 de la marato. Heu hagut de fer un tram a peu? Com ha sigut de dur aquest tram?

Esther: A la mitja marató hi havia un fort desnivell d´uns 9km que es feien bé, excepte dues pendents molt dures i inpracticables que t´obligaven a baixar de la bici i a fer un esforç extra que després em va passar factura els darrers km, tot i que el que va ser dur de veritat era mantenir un ritme alt durant tota la carrera.
Irene: Els de la marató no hem hagut de fer cap tram a peu, era el 100% ciclable. A partir del quilòmetre 33, del primer avituallament, teníem una pujava bastant exigent d’uns  4-5 km però es podia fer pedalant perfectament.

Heu trobat triatleres de baixada o eren camins amples?
Esther: No hi havia cap triatlera, i les baixades fortes eren per pista ample que et permetia agafar velocitats molt altes. L´unica dificultat era la gran polsaguera que aixecaven les bicis del davant que impedia veure el camí i anaves completament a cegues pedalant molt ràpid i confiant en no agafar cap pedra ni forat per que anaves directament al terra.
Irene: En aquesta cursa no hi havia cap trialera ni senders, era tot pista molt ampla.

Recomanarieu aquesta competició a les noies DonaAlpina?
Esther: Sense cap mena de dubte! ja que és una experiència fantàstica, pel tipus de carrera, per la duresa, pel paissatge, per l´ambient, i per la satisfacció que proporciona com a repte personal.
Irene: I tant! Trobo que és una cursa dura depenent del ritme que et marquis però el fet de que hi hagi poc desnivell  i a més a més tenir la possibilitat de fer la mitja marató la fa que sigui més accessible. A més de l’encant de la cursa també és emocionant l’ambient que hi ha de gent esportista, i sobretot ciclistes, durant tot el cap de setmana.

10 novembre 2011 by DonaAlpina