Club Excursionista DonaAlpina

Anna Mª Codina Sagré

Anna, ets feliç amb les muntanyes? t’agrada més la roca o la muntanya en general?
En general sóc feliç amb les muntanyes i amb tot allò que impliqui esport a l'aire lliure i en contacte amb el medi natural, però haig de confessar que la roca en particular i l'escalada de via llarga de sempre em tenen el cor robat. Segurament perquè és una barreja de diverses sensacions la tria d'un objectiu, el fer cordada, l'equip i l'objectiu a assolir tot això farcit de nerviosisme i un no sé què a l'estómac quan vas a fer una nova via o fins i tot quan notes aquesta mateixa sensació, només de parlar-ne

Quan fa que vas començar i com va anar?
Ja fa uns quants d'anys d'això. Vaig començar, suposo, com molts: en un cau i vas anant d'excursió amb monitors. Després passes a ser tu la monitora i a portar nois i noies per fer travesses. Amb tot això, ens iniciàvem a l'escalada sortint pel Maresme, i de mica en mica, sense saber ben bé com acabes anant a Montserrat i s'acaba convertint en la meva escola. És el lloc on de llarg hi he fet més escalades a l'estiu i a l'hivern, llargues i no tan llargues, fàcils i no tan fàcils. És on he passat més hores a la paret segur!

Estàs satisfeta amb el que has fet o t’ha quedat algun projecte al tinter?
Sí estic satisfeta amb tot allò que he fet esportivament parlant: a la muntanya tot comença de forma natural i la cosa va progressant. La culminació esdevé quan la colla de gent amb qui solia sortir a muntanya i a escalar ens plantegem: i si fem una expedició? I tal dit tal fet... Ens vam embolicar a preparar una expedició de principi a fi. Tot el projecte el vam elaborar i gestionar durant més d'un any i un altre any treballant per la seva realització i finalment materialització. Passada l'experiència faig pausa de muntanya, escalo esportiva i ho combino durant uns anys tot això amb el rem de mar. Fa un any llarg torno a agafar el cuquet de la via llarga. Projectes al tinter? Bé, és clat tothom té una llista de vies que vols fer. Ara però intento concentrar-me amb l'escalada. Ve l'estiu i és el que ara mateix em ve més de gust. La il·lusió mou muntanyes!!!!

Sols anar sempre amb els mateixos amics o t’agrada anar variant per conèixer gent?
De fet jo crec que ho acabes combinant tot depenent del que vagis a fer. En el meu cas conèixer gent nova ha estat la clau per tornar a escalar i tornar a plantejar-me escalar de foma continuada i fer vies llargues. Descobrir que les coses canvien amb el temps i que el vuit ja és una relíquia històrica de l'escalada

Quina via t’ha marcat o agradat més? la tornaries a repetir?
Totes et deixen alguna cosa per a tu: un record ventós, un de cansament, un altre de satisfacció, un de gaudir... De fet n'hi ha moltes de quan vaig començar a arrossegar-me per les parets que voldria repetir. Dona'm parets montserratines i totes elles em marquen alguna cosa i moltes d'elles les vull repetir i moltes altres les vull descobrir perquè hi tinc l'ull posat. Hi ha però un altre lloc sí que haig de dir que per mi és fonamental: el Cadí a escalar o a fer-hi canals. Moltes hores i piades a Cal Basté!!!

Tens fills? escalen?
Sí, tinc una filla i tot i que ha vingut alguna vegada amb mi a escalar en rocòdrom haig de dir que, de moment no escala. Tot arribarà i si a ella li ve de gust per mi... encantada!

Que diries a les noies que volen iniciar-se en la escalada?
Que comencin amb cap i primer que es formin en mans d'algú que conegui l'escalada i la seva tècnica, però sobretot la manipulació del material com funciona i com s'ha de fer servir. He vist coses realment perilloses per aquests mons causades pel desconeixement

Que faràs aquest estiu?
Jajajaja, el que pugui segons les meves vacances que es limiten al mes d'agost. De moment no tinc res en ferm lligat però la idea és escapar-me uns quants dies a fer muntanya i roca i també la resta vacances en família prop del Pedraforca

Vas estar a la expedició d’Aconcagua 97 amb el Centre Excursionista d’Arenys de Mar, vàreu fer cim?
Sí, l'Alfons, en Marc i en Quim van fer cim un 6 de febrer de 1997, un parell de dies abans del meu aniversari, que vaig celebrar aquell any a Plaza de Mulas a 4230 m A través de ràdio van comunicar a la resta de l'equip que a les 17 h de la tarda havien fet cim: "ja el tenim a la butxaca!"

Quants éreu a la expedició?
Vam ser 6 persones cinc nois i jo mateixa com a representant del gènere femení.. Vam estar tot un any preparant-nos a nivell físic amb un entrenador per tots 6 que ens feia els plans d'entrenament setmanalment i adaptats al nostre objectiu. Vam fer-nos proves de tot tipus

Saps el cost aproximat del projecte?
Bé llevat d'alguns col·laboradors petits i de l'aportació de l'Ajuntament, que va ser qui ens va ajudar proporcionant-nos el programa de preparació física (ara no tinc els números a mà) però el pressupost devia rondar els dos milions de pessetes. Entre permisos, no gaire cars, lloguer de mules i arrieros, bitllets d'avió i el material per als camps base i d'alçada que part d'ell el posava el CEAM

Vàreu tenir problemes? tots vàreu arribar bé?
Va ser tota una aventura i de fet a nosaltres ens va anar prou bé. Tots ens vam trobar en condicions físiques bones només el mal temps gairebé constant que ens va fer avançar poc a poc va ser un perill que ens feia perillar arribar a cim. Ens vam passar tots 20 dies del permís a la muntanya i els últims tres dies, tres dels integrans dels sis del grup van fer cim en un ascens llamp en dos dies. Vam coincidir al base amb uns terrassencs i vam conèixer i conviure amb la gent del base. També vàrem viure algun moment de tensió al camp d'alçada a Berlin ajudant a baixar un xicot amb edema. Ho tinc tot apuntat en un diari de l'expedició que vaig anar escrivint dia a dia

Heu continuat fent muntanya els integrants?
Sí d'alguna forma o altra sí, però a partir de llavors el grup es va començar a disgregar-se encara que hem continuant fer alguna cosa o altra: curses de muntanya per exemple. Algun d'ells treballa en espectacles d'alçada, un altre fa BTT. I vaja tots, hem fet un temps de relaxació i de formar família, com és el meu cas

Que t’agradaria destacar de la expedició?
Doncs voldria destacar les mostres de suport que vam rebre de tothom quan vam tornar. No ens ho esperàvem pas va ser superemocionant. A més vam difondre l'expedició, el dia a dia per internet i de tornada vam fer un xat a Vilaweb. Bé que va ser una de les primeres expedicions que es van poder seguir per la xarxa

Moltes gràcies Anna i si la teva filla es tan intrèpida com tu, ja pots començar a patir.... Una abraçada!

6 abril 2013 by DonaAlpina