Club Excursionista DonaAlpina

Anna Puig

Anna Puig, tota una vida dedicada a la muntanya, va formar part al 1974 a una expedició al Marroc on van poder obrir en el “Al-Douda”.

A quina edat vas començar a fer muntanya?
Vaig començar a l'edat de sis anys. Quan arribava el bon temps sortíem amb la mare i unes amigues seves a fer caminades pels voltants

Ens pots dir la teva edat?
Oi, i tant!  no hi tinc cap problema, en aquest moment tinc 63 anys i el dia 1 de maig en faré 64.

D'on et ve aquesta passió?
La veritat és que no ho sé, a la família no hi ha cap precedent, però de ben petita, sempre em tirava molt fer esport, i vaig apuntar-me

Quina ha estat la teva millor experiència a la muntanya fins al dia d' avui? Bé, sempre he gaudit molt de tot el que he fet, però tinc un record
fantàstic de la setmana que vaig passar als fiords de Noruega fent esquí de muntanya, ara fa quatre anys.
Esquiar per aquelles muntanyes amb el mar als peus va ser una cosa inexplicable...

Amb 24 anys vas formar part d’una expedició de la UES al Marroc per obrir vies d’escalada, com va sorgir, la proposta?
I tant! va ser la primera expedició que es va fer a la UES! En aquell temps, bàsicament només escalava i coneixia molt la persona
Tot i que va ser una expedició plena d'imprevistos, vam poder obrir en el “Al-Douda” per la via del diedre sud, una primera femenina,
el dia 20-04-1974; i en el “Iharen” una primera mundial, el dia 19-04-1974. A la via li vam posar de nom “Via Sabadell”, però amb el temps,
els escaladors li han canviat el nom, i  ha quedat com  la via dels Espanyols.

Principalment, a què dediques més temps, a fer cims, a l’escalada, el barranquisme, fer muntanya...

Em dedico a fer cims, m'agrada anar a aquells que no són tant concorreguts, i que encara no he pujat, tot i que ara, com que  disposo
de més temps, surto entre setmana i aprofito per fer esquí de fons, escalada, etc. És una passada, perquè no hi trobes ningú.

Sabem que vas passar una llarga temporada a Andorra i que vas treballar de monitora d’esquí de fons, oi? Eren altres temps, no?
La gent, la massificació... tot era diferent, suposo…

Sí, necessitava tocar neu cada dia i a Sabadell ho tenia una mica difícil. Vaig viure a Andorra del 1974 al 1986i treballava a Soldeu.
No hi havia tanta gent, però heu de pensar que l'estació només era Soldeu i que ara és molt més gran, per tant, estava plena,
en especial si teniu en compte que cada setmana hi arribaven 1000 anglesos, amb un pack molt barat, en el que els hi entrava tot.
I també era altres temps pel que fa la neu,la veritat és que feia unes nevades espectaculars.., com les que tenim aquest any.

De fet, vas competir amb esquí de fons, oi? Vas arribar a assolir algun bon lloc a les classificacions?
Bé, tenint en compte que l'esquí de fons era el germà pobre de l'esquí, tenir l’oportunitat de poder sortir a competir fora de l'Estat era impensable
i a més, el fet de ser dona em va portar algun que altre problema.  Podríem dir que tot el que podia fer aquí sí que ho vaig aconseguir;
vaig ser moltes vegades campiona de Catalunya en 5 i 10Km,  campiona  en relleus,  1a en la Marxa Beret, 1a a la cursa Lles-Aransa-Lles;
campiona d'Espanya en 5 i 10Km, i segurament alguna altra cosa que com que fa tant temps ja no recordo.

Quin cim t'agradaria poder fer algun dia? Per què?
Tenia el projecte per aquest estiu de fer el KUN, però no podrà ser perquè ens falta una persona (més o menys de la nostra edat); ens demanaven
que fóssim quatre i només hem aconseguit ser tres persones a qui ens agradaria fer un 7000. Perquè és una il·lusió que tinc, les il·lusions
són les que et fan estar viva. Vaig voler fer un 5000, més tard un 6000 i ara que ja els he fet, tinc aquest altre objectiu.

Què opines de la polèmica sobre la utilització d'oxigen als vuit mils?
Bé, tothom és lliure de decidir la manera de pujar els vuit mils, però sóc partidària de fer-ho sense oxigen, tot i així ha de formar part de la
farmaciola per si hi ha algun problema amb algú, pel temible mal de muntanya, ja que t’hi pot anar la vida.

T’agrada fer cims per les rutes normals o t’agrada anar per on quasi ningú puja? Sincerament, m'agrada fer els cims per totes les rutes,
mentre pugui passejar-me per les muntanyes amunt i avall, però com he dit abans, ja busco anar a valls i cims per on la gent no hi vagi massa.

Què t’enduries a una illa deserta?
Mira el fet d'anar a una illa deserta ja seria un gran problema per mi, perquè no m'agrada el mar, per tant m'enduria un mitjà de transport
que em permetés marxar de l’illa!

Què opines de les macro expedicions comercials? El fet que pagant una suma de diners et pugin als cims més alts del planeta?
No m'agrada la muntanya com a negoci, no m'agrada que la muntanya es converteixi en una cosa material i que a qui té diners li sigui tan fàcil
d'anar-hi. La muntanya l'has de sentir i respectar.

Projecte: El repte dels 100 cims de la Feec. Què en penses?

Crec que és una bona idea, ha estat una manera d'acostar la muntanya a tota la gent i de donar a conèixer les comarques de Catalunya.
He fet els 175 cims que hi havia a la llista, i m'han dut a llocs del meu país que no sabia que existien i als quals segurament no hauria anat mai,
ja que sempre he fet pirineu, més alpinisme.

I què en penses, de l' evolució dels refugis que cada cop més semblen hotels d' alta muntanya, amb dutxes, habitacions...?
Creus que s'està perdent l’essència de la muntanya?

A vegades trobo a faltar els refugis tal com jo els vaig conèixer, s'està perdent l'essència del típic refugi de muntanya que et servia,
tal com diu el nom, de “refugi”, però també és cert que els refugis no podrien sobreviure si no hi hagués aquesta gent que fent una curta caminada
poden anar a dinar i a passar un dia a la muntanya. Tots tenim dret a gaudir de la natura.

Com a col·laboradora de la UES durant tants anys, què  ens pots dir que no sapiguem ja d'aquesta entitat?
Què puc dir-vos que no sapigueu ja... bé, la UES, com totes les entitats semblants, fa una bona tasca de difusió de l'excursionisme.
Els temps, però, han canviat i encara que la filosofia d'aquestes entitats s’ha anat adaptant arrel de les noves tecnologies, la gent i els joves
en especial, no necessiten anar a un centre per decidir què faran al cap de setmana, pel que crec que s'haurien de modernitzar
i convertir-se cap a un model més d’agències d'aventura i viatges enfocats a la muntanya, muntanya/cultura, caps de setmana,
sortides de Setmana Santa... Si no es reinventen, crec que les entitats excursionistes estan condemnades a morir.

Truita de patates o pa amb tomàquet i pernil?
Sense cap dubte, pa amb tomàquet i pernil.

Què t’agradaria trobar a la web de DonaAlpina?
Estaria bé trobar-hi les ressenyes, els itineraris i les explicacions de les activitats fetes.

I per últim, com animaries les noies a fer muntanya?
Jo els diria que anar a la muntanya és una teràpia fenomenal, et permet oblidar el que has deixat a casa teva, carregues piles
i  és  una manera de “curtir” la voluntat i aprendre a sobreviure les dificultats de la vida.

1 març 2013 by DonaAlpina