Club Excursionista DonaAlpina

Cecília Buil

Hem parlat amb la Cecília Buil Polo, una escaladora professional nascuda a Osca el 30 de maig de 1973. Podeu visitar la seva pàgina web per veure la seva trajectòria i les seves fotos.

Es pot viure de la muntanya? És dificil, però es pot. Jo he tingut sort i les circumstàcies favorables per poder viure de la muntanya.

És difícil ser professional de la muntanya, sent dona? Jo puc parlar pel meu. És més fàcil que sent home en alguns aspectes, igual en uns altres no, però el que et puc dir és que haig de fer equilibris constants perquè em quadrin els comptes al final de l’any i renunciar a moltes coses materials. Penso que a Espanya la majoria dels homes i dones que dediquen molt temps a la muntanya estan igual. Però no em queixo, perquè és un regal poder dedicar-me al que m’agrada.

Tens previst escriure algun llibre? m'agradaria escriure un llibre, però no acabo de trobar el moment…ja arribarà.

Amb quina de les modalitats d’escalada et trobes més còmoda? Amb l’escalada en gran paret i l’escalada en gel.

Has passat moments difícils a la muntanya? Si, es clar, quan vols apropar-te als teus límitis et toca passar algun moment difícil, Però en això consisteix l’aventura, a resoldre els moments difícils que se’t presenten amb la major eficàcia i tranquil•litat possibles. Si tot fos fàcil, no m’agradaria tant. .

Quina ascensió recordes com a especial per a tu i perquè? Totes les parets en les quals he invertit diversos dies són especials, encara que potser la que mes emoció m’ha produït  va ser l’ascensió del Gegant, a Mèxic. Vam passar més de dues setmanes a la paret, vam patir i vam aprendre a força de cops, però vam obrim una via molt elegant i molt dura, que em va obrir els ulls de sobte i les possibilitats d’aventura se’m van multiplicar després d’aquesta ascensió.

Com va ser la teva pitjor ascensió, on ho vas passar veritablement malament? La vegada que pitjor ho he passat, de pensar que havia traspassat el possible per a mi, i que la meva vida i les dels meus companys corria perill fora del medi: creuant el fiord a Groenlàndia després de l’ascensió del Thumnail amb Roberta Nunes. Ens va agafar una tempesta i es van aixecar ones que ens passaven per damunt, vent molt fort i pluja intensa, les 11 de la nit després de 40 hores d’activitat, remant a l’àrtic, amb els icebergs, sense saber gaire portar una piragua plena de material. Si bolcaves, mories d’hipotèrmia en questió de minuts. A mi em va superar la situació i vaig pensar que allà es produïria una tragèdia. Per sort Gorka, el piragüista que ens va acompnayar, ens va reunir a tots i ens va treure d’allà, unint les piragues. Quina persona més forta… Sempre li agraïré.

Tens algun repte pendent pròximament? Sempre tinc reptes. Necessitaria diverses vides per fer tot el que m’agradaria fer.

Que somni t’agradaria fer realitat? Pujar al Cerro Torre.

Que opines de l’evolució actual de la Dona en els esports de muntanya? Va lenta, però aquí la tenim. A poc a poc avancem, que és el que importa.

Quan estàs d’expedició, trobes a faltar la teva família i sers estimats? Molt, quan estic en el camp base, però quan escalo no trobo a faltar res…

Un llibre: Bajame una estrella, de Miriam Garcia Pascual.

T’hagués agradat escalar amb Miriam Garcia? M’hagués encantat, El seu llibre va ser la meva inspiració quan vaig començar.

Una alpinista admirada per a tu. Gerlinde Kalterbrunner

Moltíssimes gràcies Cecília i no paris de fer coses. Des de DonaAlpina et seguim i et donem tots els ànims del món.

30 desembre 2012 by DonaAlpina