Club Excursionista DonaAlpina

Elisabet Cerezuela

Hem entrevistat a Elisabet Cerezuela. Amb ella hem coincidit en algunes ocasions i té una gran simpatia alhora de molta motivació
per fer activitats de muntanya. Li hem fet algunes preguntes, que ens ha respòs molt amablement.

A quina edat vas començar a fer muntanya?
Podríem dir que d'una manera una mica més seriosa fa només tres anys, ara en tinc 37.

D´on et ve aquesta passió?
De la meva recerca per sortir de la rutina, per trobar la sensació de pau, de llibertat i d'aventura que t´ofereix la muntanya;
a més a més fas esport, tot són beneficis.

Escales vies d’esportiva o classica?
via esportiva, de clàssica només he fet una estic iniciant-me, per descomptat té molt més encant. La meva primera via llarga sens dubte va ser la que més vaig gaudir,
va ser una fàcil "La gede del gorro frigi"

Quin és el lloc més maco on has escalat?
em va agradar molt escalar a la província d'Almeria ja que és la terra dels meus pares.

Tens fills Elisabet? Encara no

Creus que les dones poden fer les mateixes activitats que els homes a la muntanya?

Per descomptat que sí, tinc una amiga que als dos mesos de ser mare va fer en curs d'Alpinisme amb mi.

Tens algun ídol de la muntanya?
Bé si haig de triar a un em quedo amb una dona "Chatherine Destivelle", una gran dona plena de valors i gran escaladora.

Quina ha estat la teva millor experiència a la muntanya fins el dia d´avui?

Han estat moltes, però he sobretot m'agradaria destacar el fet d'haver trobat unes persones meravelloses i uns amics amb els quals hem creat
uns llaços d'amistat que sense dubte duraran molt de temps.

Principalment, a què dediques més temps?: cims, escalada, barranquisme, muntanya...

M'encantaria poder dedicar més temps a l'Alpinisme, però m'he d'ajustar al meu horari de feina que no em permet gaudir de
tot el cap de setmana. L'escalada és molt més accessible per a mi i és el que més m'agrada així que és el que practico amb més freqüència.

Quim cim t´agradaria poder fer algun dia?

Sense dubte el Montblanc.

Perquè?

Són ni més ni menys que 4.810 metres, és una temptació agafar la motxilla i intentar conquerir el seu cim, encara que més alçada
no sempre impliqui més dificultat.

Què en penses de les noies “gri-gri”?
Bé, no jutjo, allà cadascú amb el lloc que vulgui ocupar en aquesta vida, jo per descomptat vull participar activament en tot el que faci.

Podries viure sense muntanya?
Ho he fet durant molts anys però després de conèixer-nos, rotundament no!
Quan arribo a casa després d'una sortida ja estic pensant quan serà la següent.

Què opines de la pol.lèmica sobre l´utilització d´oxigen als vuit mils..?
Respecto a qui ho faci, però no seria el meu cas. Penso que no hi ha millor satisfacció que aconseguir alguna cosa mitjançant el teu propi esforç.
Potser només siguin turistes amb ganes de veure els llocs més impressionants de la Terra.
No recordo l'article, però un dia vaig llegir: "Hem de lloar les que es van fer sense ell, són més fàcils de comptar."

T´agrada fer cims per les rutes normals o t´agrada anar per on quasi ningú puja?

Sempre que la meva experiència m'ho permeti, prefereixo fer rutes alternatives.

Aniries a viure a un refugi?
Viure-hi alguna temporada no m'importaria però trobaria a faltar els amics i família.

Què t´enduries a una illa deserta?
Un vaixell que em portés a les muntanyes.

Què opines de les macro expedicions comercials? El fet que pagant una suma de diners et pugin als cims més alts del planeta?
Em fa molta pena veure en el que s'han convertit muntanyes com l'Everest.
Tanta aglomeració de gent suposarà un problema amb els residus que aquests rebutgin, a més d'altres problemes com el fet
de que es formin cues d'espera per fer cim, amb el risc que suposa estar a aquesta alçada, i afegint el fet de  que el farà gent sense la suficient
experiència. Alguns autèntics Alpinistes ja eviten muntanyes com aquesta. El planeta és gran i queda molt terreny per descobrir.

Projecte 100 cims de la FEEC. Què en penses?
No estava molt informada sobre el tema, així que en veure la pregunta he decidit informar-me millor, mirant la pàgina web de la FEEC
i preguntant a amics. M'ha semblat una bona proposta per a conèixer la nostra geografia, no només amb els cims més significatius
i amb història com podria ser el Canigó, sinó també amb els cims més “d'estar per casa”, que els tenim aquí mateix i que molts d'ells
ni els coneixem. Em sembla molt interessant i pot ser una bona eina de motivació personal, potser me'l prenc com una fita personal,
sempre pot ser un bon entrenament!

I què penses de la evolució dels refugis que cada cop més, semblen hotels d´alta muntanya amb dutxes, habitacions....?
Creus què s´està perdent l´essència de la muntanya?

No em sembla malament del tot, sempre que sigui sostenible i respectuós amb el medi natural que l'envolti.

Si poguessis tenir un any sabàtic, a on aniries?

Se'm passen moltes destinacions pel cap, però crec que la que guanyaria seria el Nepal. Als peus dels cims més alts del món,
fent trequings, coneixent les seves ciutats, la seva gent, visitant els seus temples.
Passem a la següent pregunta que ja m'estic emocionant i de moment no puc agafar-me aquest any sabàtic jeje...

Has participat en alguna sortida o curs de Dona Alpina? Quin/a?

Sí! Vaig estar amb unes amigues a la macro escalada femenina, ho vam passar molt bé. A més, gràcies als patrocinadors em vaig endur a casa
una súper taula multi presa d'escalada per a entrenar.

Truita de patates, o pa amb tomàquet i pernil?

Truita de patates sense dubte!, a més l'has de fer ben gran ja que sempre t'agafen tots.

Què t'agradaria trobar a la web de Dona Alpina?

A mi ja m'agrada tal com està però possiblement ampliaria l'apartat de propostes per a fer sortides, sempre hi haurà alguna
a la que et puguis apuntar.

I per últim, com animaries a les noies a fer muntanya?
Els hi diria que per a tot hi ha un primer dia, que si estan motivades tenim la sort de tenir al nostre abast tot un seguit d'entitats,
com per exemple Dona Alpina i clubs excursionistes, amb cursos per iniciar-se en qualsevol activitat.
El context en el qual vivim no ajuda i molta gent no entén el que fas, però és simplement perquè no ho han viscut.
En el meu cas, sortia a córrer sovint pel meu poble i els seus voltants. Cada cop que passava per davant del rocòdrom del Club Muntanyenc
de Sant Cugat em quedava impressionada veient la gent enfilant-s´hi i és que en el fons tenia enveja sana. Vaig decidir tafanejar el seu blog
de l'escola de muntanya i em vaig informar del curs d'escalada en roca nivell 1, que estava a punt de començar.
Després va venir el d'alpinisme hi vaig conèixer molta gent en una situació similar a la meva, amb moltes ganes de fer coses i amb la que
compartir les meves aficions.D'altra banda, pel que fa a Dona Alpina, he de dir que sou un bon exemple de motivació.
És admirable que gent com vosaltres dediqui el seu temps a projectes com aquest.

Moltes gràcies Elisabet. Les propostes les trobaras als nostres grups de Facebook

5 març 2013 by DonaAlpina