Club Excursionista DonaAlpina

Isabel Pozo

Isabel Pozo, una alpinista-escaladora-aventurera forma part del grup de facebook DonaAlpina i Escaladores DonaAlpina.
Va participar al gener de 2010 a la expedició a l'Aconcagua, a l'Argentina de 6960mts. Al seu blog podeu veure les fotos.
A la entrevista ens explica els detalls de la expedició. No us la perdeu!

Que fa una noia com tu al grup DonaAlpina?
Conèixer a dones, amigues... amb les mateixes inquituts que jo!!! I guadir de la muntanya en bona companyia!!

Vas començar de petita a moure’t pels paisatges de la muntanya o va ser de gran? com va anar?
Sempre he fet esport!!! Vaig començar amb 12 anys a fer atletisme, però quan vaig començar la uni, ho vaig deixar per
estudiar ja que no podia fer ni una cosa ni una altra. Anys després, en el treball vaig conèixer a gent que feia muntanya i em vaig animar.
I fins ara, no he parat... D'això, ja fa uns quants anys!!!

La teva expedició a l’Aconcagua, t’ha marcat?
M’ha marcat molt!! Va ser una expedició molt intensa, sense descans. Vaig marxar amb poca experiència en alçada i vaig
tornar feta tota una experta!!! Jeje.
Van ser 27 dies en total, entre viatge i expedició. Vam fer l’aclimatació en una altra Vall, el de Vallecitos, per fer
un cim de 6000m, el Cerro Plata. Aquí vam estar 6 dies, després ja vam marxar a fer l’Aconcagua, i vam estar 14 dies.

Anheles aquells paisatges?
I tant!!! Però aquí a Catalunya no ens podem queixar del que tenim. Si vols estar en grans alçades, llavors has de marxar a fora.

Per quina ruta vàreu anar? per què?
Vam decidir pujar per una ruta diferent a la normal, escalant per la seva cara Est la ruta  coneguda com la ‘Glacera
dels Polonesos’ per després baixar per la seva cara Oest, on continua la via normal. Aquesta ruta és més tècnica i
menys transitada que la normal perquè és necessari portar material per assegurar la part final abans de fer el cim.
És una glacera amb més de 1100m de desnivell positiu i un pendent, en la seva part final, de 60º.
Vam triar aquesta ruta pel seu grau de compromís i per les seves dificultats tan físiques com tècniques.  Tan sols vam
contractar les mules per portar tot el material fins al camp base, i a partir, d’aquí, tot ho vam fer nosaltres.

Vàreu tenir algun problema amb algun integrant?
Vam començar l’expedició 3 components i vam acabar 2.
La 1era part de l’expedició la vam dedicar a l'aclimatació per  pujar al Cerro Plata. Tècnicament, aquest cim no té
cap dificultat, però et serveix per acostumar-te estar en alçada, a aclimatar-te.
Durant la pujada no va haver-hi cap problema però durant el descens, un dels components va patir un edema cerebral i
pulmonar a causa d’un petit refredat que va arrossegar durans els dies que vam estar allà. 
L'helicòpter no va poder volar a causa del vent i vam haver de fer un rescat a 4200 m d'alçada. Li va faltar poc per
"quedar-se" a la muntanya, però amb l'ajuda d’altres expedicions el vam poder evacuar.
Van ser moments molts durs perquè ets sent impotent davant una situació que no tens controlada , per la falta
d’experiència.
Però, finalment tot va sortir bé. Li vam diagnosticar un edema pulmonar. Avui en dia, ja està recuperat.

Què us va passar quan vau fer l'atac al cim?
Després de tot el que ens va passar durant l'aclimatació, l'Aconcagua encara ens reservava una sorpresa.
Ens vam llevar a la 1 de la matinada per fer l'atac al cim, i quan vam arribar adalt , cap a les 14h del migdia, ens
va agafar una tormenta de neu i una altra elèctrica!! Al baixar per l'altra banda de la muntanya, per la seva cara
Oest, no vam poder trobar el camí, per l'escasa visibilitat que hi havia. I, després de buscar i buscar i no trobar,
vam decidir fer una vivac 'in extremis', només amb la funda de vivac.
Va ser una experiència inovidable i que, per sort, ara podem explicar.

Vas patir congelacions?
Si, durant la pujada al cim, em vaig congelar els 2 dits grossos del peu, congelacions de 2on grau.
Els amics em pregunten que com ho sé, i és fàcil la resposta: va haver-hi un moment que ja no els sentia i aquell
formigueig que notes quan es desperten, no va arribar mai.
El pitjor de tot va ser la recuperació! Van ser 3 mesos sense poder fer res i sense poder posar-me cap tipus de sabates!!!

Que canviaries si haguessis de tornar?
El tipus de menjar que vam portar. Jo recomano menjar el que realment et demani el cos, perquè sino no menges res.
Nosaltres vam portar liofilitzat, i va ser un error, perquè vam menjar molt poc.

La pròxima expedició a on t’agradaria fer-la?
Ara és difícil marxar amb el tema de la crisis, per això estic descobrint noves zones d’escalada a Catalunya, ja que
aquí tenim un autèntic paradís.
Actualment, m’estic centrant molt en l’escalada de dificultad i de grans parets.
Però si hagués de triar, tinc pendent anar al Perú. I més tard, qui sap.

T’agraden les rutes fora de lo normal, o sigui, per les rutes menys transitades?
M’agraden les rutes poc transitades i amb poca informació. D’aquesta manera, l’aventura està assegurada.

Creus que les dones poden fer les mateixes activitats que els homes?
I tant que si!!! Les dones tenim la nostra manera de fer, de pensar, però podem tant i més que un home!!! jejeje

Tens alguna espineta (muntanya no conquerida)?
Els cims que no he aconseguit fer no són una decepció!! La muntanya sempre està, i si avui no he pogut, hi haurà un
demà que sí.

Si haguessis de triar un cim, amb quin et quedaries?
Tots els cim tenen alguna cosa especial, però l’Aconcagua m’ha ensenyat molt.

Que eliminaries de la llista com a coses indispensables si haguessis de viure a una illa deserta: home, gos,
pistola, canya de pescar, matalàs, estisores.

La pistola i una canya de pescar.

Un llibre...
Los pilares de la Tierra de Ken Follett.

Clara o cervesa?
Doncs ni una cosa ni l’altre. Després d’una bona sessió d’escalada, una coca cola i per sopar, un bon got de vi!!! jejeje

Patates braves o txocos?
Per descomptat, patates braves, Què bones!!!

Que opines de les noies gri gri?
La veritat, no ho habia sentit mai!!

Moltes gràcies Isabel i que durant la teva vida tinguis temps de fer tots els cims i les tàpies que desitges.
Una abraçada i ens trobem a les parets....

30 gener 2013 by DonaAlpina