Club Excursionista DonaAlpina

Maira Ros

Maira Ros, una noia DonaAlpina que ha fet realitat el seu somni: ha estat escalant tot un any per tot el Món. Un munt de parets s’han rendit als seus peus de gat i uns cims han deixat pas a una gran dona, una gran alpinista i una gran escaladora.
No saps quina enveja més sana que ens dones, Maira... Moltes gràcies per concedir-nos una entrevista i poder compartir les teves experiències. Ànims i no paris d’escalar. Això és vida, la teva vida....


Maira, has estat un any escalant per tot el mon. Això com s’aconsegueix?
El fet d'estar un temps llarg escalant o viatjant arreu del mon és una cosa que a molta gent li agradaria fer, i jo també estava dins d'aquest grup, així que ja feia temps que aquest projecte rondava pel cap.  Però es clar, per dur a terme una cosa com aquesta  cal que es donin alhora uns requisits i això no és fàcil. Jo diria que aquests requisits són bàsicament tres: en primer lloc temps, i per aconseguir-lo vaig deixar la meva feina. Un altre requisit igual d'important és tenir els diners necessaris per assumir el viatge. I per a mi el tercer punt imprescindible és no tenir responsabilitats familiars, vaja, no tenir canalla. Un cop ja sabíem que això ho teníem vam estar un temps planificant el viatge, i el 7 de gener vam agafar un avió cap a Bamako.

Quin lloc t’ha agradat més, per què?
Aquesta pregunta és molt difícil. Aquest any hem estat a llocs fantàstics (Yosemite Valley, Assekrems a Argèlia, Ma de Fatima a Mali, Andes ...) i a tots hem tingut bona experiència i ens ho hem passat molt bé.  Tots son molt diferents entre ells tant en la escalada com en el paisatge però iguals en quant a possibilitats de gaudir escalant.  No soc capaç de decidir-me per un sol lloc.

Quants diners ha costat el viatge?
Ui, això no es pot dir. Tampoc ho sabria dir amb exactitud, no hem portat uns comptes gaire estrictes . Però està clar que  és necessari un bon calaix, encara que viatgis en pla econòmic. Depèn molt de si canvies de destí o et mous per la mateixa zona, com hem estat a bastants països el que més ens ha encarit el viatge han estat els bitllets d'avió.

T’hauries quedat a viure a un dels llocs on has estat?
San Francisco em va agradar molt, tot i que vam estar poc és una ciutat on crec que m'agradaria viure. Però si he de triar prefereixo viure a Catalunya, m'agrada això.  Aquí les possibilitats d'escalar també són immenses i crec que tenim una bona combinació muntanya-mar-clima-gastronomia.

T’ha fet pena tornar a casa?

No hem estat tot l'any seguit viatjant, hem tornat un parell de cops a casa, així que no ens hem enyorat gaire. Però si que és veritat que vaig tenir pena al tornar del Nepal, l'últim destí, al saber que s'acabava aquest any, però alhora també tenia ganes de tornar, per veure els amics i la família i sobretot per estar una temporada tranquil•la. Però bé, ara ja tornaria a marxar.

La gent de fora coneix Catalunya?
Sí que hem trobat gent que coneix Catalunya, però en general jo diria que el coneixement és poc. Però es clar, també depèn de la regió on et trobes. A Califòrnia hem conegut  bastants escaladors i aquests sí que coneixen Catalunya des de el punt de vista de l'escalada.  Molts han estat escalant aquí i sens dubte Siurana és l'estrella. El que si es coneix a tot el mon és el Barça!

La diferència de graduació de les vies d’escalada ha sigut un mal de cap?
La diferència de graduació és un problema als Estats Units. En alguna escalada si que hem patit més del compte, però  com la meva parella ja hi havia estat abans ja sabíem de que anava, així que hem pringat poc.  Si coneixes com va la graduació americana no hi ha problemes, però com facis cas a la taula d'equivalències entre els graus que fem anar aquí i els americans et pots trobar fent Ao en el que suposaves que era un IV!

Quin tipus de vies has fet? Esportives o big wall?
Via llarga i alpinisme. Escalada esportiva en faig poca, i durant aquests viatges només vam fer-ne un dia. Això va ser a Hatun Machay al Perú, una zona que està a uns 4000 m d'alçada. El lloc és bonic i va bé per l'aclimatació a l'alçada.

Has viatjat sola?
No, he viatjat amb en Pep, el meu xicot.

Deus dominar a la perfecció l’idioma anglès, no?
Hem defenso prou bé, però domini... Aquest any ha anat bé per practicar. Hem tingut alguns problemes amb el francès, a Mali ens hagués anat molt bé tenir algun coneixement d'aquesta llengua. 

On no tornaries?
No crec que torni a Kènia. Allà l'objectiu va ser el Mont Kenia. El lloc és guapíssim, impressiona molt i vam fer escalades i excursions ben xules, a més d'assolir el cim, però un cop fet això per mi ja no té senti tornar. Un altre motiu de pes per no tornar és l'alt preu que et fan pagar simplement per estar dins el Parc Nacional del Mont Kenia. A banda del Mont Kenia també hi ha altres zones interessants per escalar al país, però tot i així abans prefereixo anar a altres llocs.

On sí tornaries?
Tornaria a qualsevol dels llocs on hem estat menys a Kenia, com  ja he comentat abans. Les possibilitats d'escalar i fer ascensions en tots ells son infinites. Hem tingut molt bones experiències arreu i hem gaudit molt escalant en a cada una de les parets i Muntanyes on hem estat.

Un/una escalador/a preferit/da?
No tinc un escalador preferit, però si que hi ha alguns personatges que admiro especialment no tant sols per les seves gestes si no també per la seva personalitat. En diré dos: Walter Bonatti i Catherine Destivelle.

Quan vas començar a escalar?

Fa uns 10 anys, vaig fer un curset d'iniciació al Centre Excursionista del Penedès.

Creus que el magnesi és una forma de contaminar la roca?

No crec que tingui un impacte negatiu en el medi ambient, si el té el desconec, però és evident l' impacte visual que provoca, que també és un tipus de contaminació.

Moltes gràcies Maira i que tinguis més experiències com aquesta... Petons!!

15 gener 2012 by DonaAlpina