Club Excursionista DonaAlpina

Mar Puig Guals

Mar Puig la trobem al facebook i anem seguint tot el que fa, acompanyada per la seva parella i per la furgo nova que han estrenat al 2012.
Ens agrada veure lo feliç que és envoltada per les muntanyes i per la gent que s'estima. Mar, encara que no ens coneixem personalment, estem desitjant poder coincidir en alguna ocasió. Que continuis tan feliç com fins ara. No paris!!

A quina edat vas començar a fer muntanya?
El primer record que tinc és de molt petita quan amb els meus pares i els meus germans agafàvem la rulotte que teníem i cada estiu marxàvem
15 dies a la platja (per fer contenta a la meva mare) i 15 a la muntanya (on hi disfrutava més el meu pare). Allà fèiem petites excursions,
ens banyàvem al riu... i ens ho passàvem genial. Muntanya ja més en serio vaig començar-la a fer d’adolescent.
Sempre m’ha agradat molt fer esport i vaig anar passant per diferents etapes fins arribar primer a l’espeleologia, després a l’escalada,
el parapent, els engorjats, la btt, l’alpinisme...i encara no he parat!

D'on et ve aquesta passió?
Jo crec que se m’ha encomanat de la gent que m’envolta. Sempre he anat amb gent que disfruta de la muntanya, que prefereix aixecar-se d’hora
a anar a dormir tard. Són diferents maneres de viure la vida i per mi aquesta és la millor. He passat per diferents temporades, algunes més actives
i d’altres no tant però necessito la natura, les muntanyes, l’aigua.. la sensació d’estar viu que tens fent esports a l’aire lliure.

Quina ha estat la teva millor experiència a la muntanya fins al dia d' avui?
N’hi ha hagut moltes però una de les que més em va agradar va ser fa 3 estius quan amb un grup d’amics vam anar cap a Suissa a intentar
fer el Mont Rosa i el Matterhorn. Va ser un viatge una mica a última hora...jo no tenia plans i em van oferir un mes abans acompanyar-los
en la seva aventura. Tot i que no vam aconseguir cap dels dos cims (per mal temps, tot i que vam quedar-nos molt apropet), l’experiència
va ser molt maca. Anàvem 5 i jo era la única noia i la veritat és que em van cuidar moltíssim. L’intent al Matterhorn va ser tota una odissea,
ens va enganxar boira, pluja i neu i vam haver de fer nit al refugi lliure de Solvay a 4000m. Anàvem dues cordades per l’aresta hörnli.
Jo anava a la primera i vam arribar al refugi a les 10 de la nit i els companys de la segona cordada 4 hores més tard.
Van ser uns moments intensos perquè anàvem veient les llums dels frontals i ens anàvem comunicant per l’emissora però allà ningú
va poder dormir fins que ens vam reunir tots plegats. L’endemà vam haver de baixar perquè, a part de que ho teniem tot moll, ja s’acabaven
les vacances i no ens podíem permetre el luxe de quedar-nos ni un dia més. Va ser una aventura que a mi em va fer sentir molt especial.
Tinc ganes de tornar-hi i aquest cop arribar a dalt de tot.

Principalment a que dediques més temps, cims, escalada, barranquisme, muntanya....?
Doncs depen...és difícil de dir. Al practicar tants esports doncs va a temporades. A l’estiu faig sobretot barrancs; a l’hivern muntanya,
btt i carretera i entremig hi vaig intercalant escalada, ferrades, curses d’orientació, raids, alguna duatló/triatló...Faig de tot i no sóc bona en res,
com dic jo sovint!

Quin cim t'agradaria poder fer algun día? Perquè?

mmm...tinc una llista sencera de cims! Jeje...Bé, m’encantaria algun dia poder anar a la zona de l’ Iimalaia, es clar. També tinc ganes de conèixer
la Cordillera Blanca, el Mont Kenya i el Kilimanjaro.. Crec que anar a fer un cim implica molt més que pujar una muntanya. M’encanta viatjar,
conèixer llocs i gent nova i si a més a més puc aprofitar per fer muntanya, doncs perfecte!

Què penses de les noies gri-gri? Si t’he de dir la veritat, no ho havia sentit mai això...

Que opines de la pol.lèmica sobre la utilització d'oxigen als vuit mils?
Bé, jo crec que el fet o no d’utilitzar oxígen és molt personal. Per mi el més important és gaudir de la muntanya, no la polèmica.
Crec que cadascú és lliure de fer-ne servir o no. Si realment el que vols és gaudir fent muntanya, arribar a fer un vuit mil i necessites oxígen
per poder aconseguir-ho, perquè no?  El que no m’agrada és el fet que sembla que si fas un cim amb oxígen sigui “menys cim”.
Si que és veritat que ajuda, i molt, portar oxígen però l’objectiu és arribar a dalt oi? Si ho puc fer sense oxígen, perfecte, però el que no vull
és morir en l’intent. A vegades crec que passa per davant l’orgull al seny i això no sempre és el millor, com ens demostra sovint la muntanya.

T’agrada fer cims per les rutes normals o t’agrada anar per on quasi ningu puja?
M’agrada variar. M'és igual pujar per una ruta normal o per una més alternativa. El que no m’agrada és pujar sempre pel mateix lloc, m’avorreix.

T'aniries a viure a un refugi?
Sí, per què no. Crec que seria molt interessant poder viure aquesta experiència i veure la muntanya des d’un altre punt de vista.
De totes maneres crec que és una feina dura, que necessita molta mà esquerra i que no tothom està preparat per fer-la. La rebuda que et fa
un guarda d’un refugi és molt important; els seus consells, recomanacions...és una feina a vegades poc agraïda però essencial
i cal posar-hi persones que hi estiguin implicades i que s’estimin la muntanya.

Que t´enduries a una illa deserta? Ostres...que difícil! Em puc endur al meu xicot? Jeje...

Que opines de les macro expedicions comercials? El fet que pagant una suma de diners et pugin als cims mes alts del planeta?
Home, no m’agraden gaire. Jo no he participat mai en cap macroexpedició ni he fet cap dels cims més alts del planeta, però només anant
per la muntanya ja he vist guies que porten als seus clients com si fóssin ninots. Enganxats a una corda i els van gairebé “arrossegant” cap al cim, sigui com sigui i peti qui peti. No crec que així es pugui gaudir de la muntanya. Crec que fins i tot pot arribar a ser una mica irresponsable, tant per part dels que paguen com dels que cobren.

Projecte 100cims de la Feec. Que en penses?
Em sembla una molt bona idea. Una manera original de potenciar la muntanya, les diferents comarques catalanes i cims que d’altra manera
queden sempre a l’ombra dels més visitats.

I què penses de la evolució dels refugis que cada cop mes semblen hotels d' alta muntanya amb dutxes, habitacions?
Creus que s'està perdent l'essència de la muntanya?

Crec que s’està sobredimensionant tot plegat. Els refugis de muntanya han d’estar a l’abast dels muntanyencs i la majoria de nosaltres
no necessitem tants luxes.

Si poguéssis tenir un any sebàtic a on aniries?
Doncs em perdria per l’Amèrica llatina. Tinc moltíssimes ganes de conèixer l’Equador, Bolivia, el Perú...aprofitaria per viatjar per tota aquella zona,
fer muntanya, conèixer noves cultures, d’ altres maneres de fer i de viure...Ha de ser molt enriquidor i emocionant poder fer una cosa així.

Has participat en alguna sortida o curs de DonaAlpina? No, de moment no he participat a cap activitat de DonaAlpina tot i que n’estic al corrent.
Vaig mirant-me la web i els cursos que es fan, però per diferents motius de moment no pogut anar a cap. Espero sol·lucionar-ho aviat!

Truita de patates? o pa amb tomaquet i pernil? M’agraden molt les dues coses,però em quedo amb el pa amb tomàquet i pernil.

Que t’agradaria trobar a la web de Dona Alpina?
Formació, activitats, un lloc on conèixer gent i compartir aficions...crec que ja és aquesta la filosofia de Dona Alpina oi?

I per últim. Com animaries a les noies a fer muntanya?
Jo els diria que és el millor desestressant que hi ha. Que es posin un bon calçat, es carreguin la motxilla a l’esquena i es deixin portar pel paisatge. Té un poder especial, la muntanya tot ho cura!

1 gener 2013 by DonaAlpina