Club Excursionista DonaAlpina

Marieta Cartró

Som molt feliços de poder comptar en el nostre grup de Facebook amb una gran escaladora, Marieta Cartró de Gelida.

Marieta ha encadenat vies inhumanes com "China Crisis" (8b+), "Picos pardos" (8b+) i "Marroncita" (8b) a Oliana, "la joia de l'Alamut" (8b) a Montserrat, a part d'aconseguir el campionat de Catalunya d'escalada en bloc de 2012.

I com no... hem fet tot el possible per fer-li algunes preguntes i així saber més coses d' ella. Marieta, des de DonaAlpina et desitgem un futur pròsper com a escaladora, com a Dona i com a esportista. Una abraçada i endavant!

Marieta es el teu nom real?
Em dic Maria, però la meva família sempre m’ha dit Marieta des que era petita i així es va quedar. Els companys d’ escola, els amics i coneguts també s’hi van aficionar i, tot i que ho vaig intentar canviar quan vaig entrar a l’ institut (ah, l’adolescència) per donar una imatge més adulta, vaig fracassar estrepitosament –ja tenia el nom massa arrelat-. Simplement no reacciono quan algú diu “Maria”, penso que es refereix a algú altre i no faig cas. El meu DNI diu Maria, però jo sóc la Marieta.

Quans anys tens i quan vas començar?
Tinc la tendra edat de 32 anys i vaig començar a escalar als 19 però a la muntanya he anat tota la vida.

Et dediques professionalment a l' escalada?
Sóc geòloga però, malauradament, ara estic a l’atur. La cara positiva de la moneda és que puc escalar molt!!!

Creus que si haguessis nascut a un altre lloc d’Europa, com per exemple França on la escalada està més ben valorada, hauries aconseguit mes triomfs?
No. La competició està feta per a mi, però jo no estic feta per a ella. M’ encanta competir però sóc bastant dolenta. Això és a causa de que entrenant no sóc massa disciplinada i, tot i que hi he invertit hores, no han estat les suficients ni al 100% de rendiment. Sóc poc sacrificada. A part, també s’han de tenir certes qualitats físiques per ser un bon escalador de competició i jo no les tinc. On sí sé que puc donar el màxim de mi és a la roca la qual és insubstituïble. Sincerament, prefereixo ser mediocre competint i després sentir-me bé en roca que al contrari. No obstant això, la competició m’ha ajudat molt a progressar i a conèixer-me millor i, què coi, m'ho passo pipa!

Has viatjat gràcies a la escalada?
Sí, esclar! Totes les meves vacances són a llocs d’ escalada. Ara mateix no ho concebo d'una altra manera.

Quantes hores de boulder o rocòdrom entrenes a la setmana?
Ara depèn, perquè si puc sortir a roca, hi vaig. Si no puc, entreno, però sense planificació. Quan treballava entrenava entre dos i quatre dies per setmana, unes dues hores per sessió. Ara potser hi vaig un o dos dies i faig el que em sembla fins que em canso.

El cap de setmana aprofites per descansar?
No!!! Mai de la vida. Descanso cada dos, tres o quatre dies d’escalada, independentment del dia que sigui.

On vols arribar?
Enlloc, aquí estic molt bé!

La teva escaladora preferida?
Doncs per polivalència: Catherine Destivelle. Però a nivell esportiu, qualsevol de les meves amigues que tenen la voluntat per entrenar dur i constant: són un exemple a seguir per mi. Però no hi ha manera.

El lloc més maco on has estat?
El meu lloc preferit és la Font Freda, a Gelida, perquè és casa meva i hi he anat des de petita. Ara...el lloc més bonic per a mi és la zona alpina de Zermatt.

Quina és la via mes difícil del món per a tú?
Uf...això em queda molt lluny de concebre mentalment (físicament ni ho menciono) així que només puc respondre pel que he llegit o sentit. Imagino que alguna d’aquestes vies boges que han fet l’Ondra o Mr. Sharma. La “dura dura”? Vés a saber. El fet és que si n’hi ha una, sempre serà substituïda per un altra en algun moment.

Quin límit de grau tenen actualment les dones? i els homes?
Les dones que estan al nivell màxim ronden el 9a. Això sí, crec que han de ser 9a’s específics per a elles. De moment penso que està lluny el moment en què una dona faci una via de bloc de 9a. Tot i que m' encantaria veure-ho! En homes, el 9b o 9b+ és el grau d’ èlit ara mateix i, realment, una dificultat que no ens imaginem.

Que opines dels germans Pou?
M’agraden perquè són molt polivalents, que és una de les meves mancances. Han portat l’alta dificultat a grans parets i això no està a l’abast de tothom. També s’han sabut vendre molt bé –merescudament- fet que els ha beneficiat a l’hora de professionalitzar-se.

Tens por a les lesions?
Tinc por del mal que em poden fer però no hi penso gaire, la veritat. No sóc gaire preventiva: ni estiro, ni vaig a fissios.  Si em fa mal algun lloc, la meva especialitat és queixar-me sense posar-hi remei.

Has aconseguit encadenar les vies de China Crisis, Picos pardos i Marroncita. Molts intents abans d’encadenar-les? molts dies dormint a peu de via?
Crec que d’aquestes tres vies que dius, la considerada més díficil (China Crisis, 8b+) és la que em va costar menys! Ara, Picos Pardos va ser un autèntic suplici: per a mi la més dura que he fet mai. Perquè us en feu una idea: Si per China Crisis vaig estar vora un mes provant-la, Picos Pardos em va costar un any d’intents (no seguits perquè no hagués suportat escalar al mateix lloc durant un any, però cada cop que hi anava la provava).

Que diries a una noia que vol començar a escalar?
Li diria que benvinguda a un esport meravellós on estarà en contacte amb la natura i coneixerà molta gent. L’animaria a que escalés a les parets que tenim aquí a la vora per descobrir la seva motivació a l’escalada: fer grau? competir? vies llargues? superar  la por? fer esport? simplement gaudir? Cadascú ha de buscar allò que el motiva perquè la il·lusió et fa sentir viu i aquesta sensació t’aproxima a la felicitat.

19 maig de 2013 by DonaAlpina