Club Excursionista DonaAlpina

Xènia Marí Bel


Xènia Marí és una aficionada a la muntanya des de ben petita perquè el seu pare la portava a escalar i a caminar.
Per un desafortunat accident, Xènia va perdre al seu pare però no per això ha deixat el que més li agrada.
Xènia, des de DonaAlpina desitgem que arribis allà on t'hagués agradat arribar amb ell. Una abraçada i et desitgem lo millor. Petons!

A quina edat vas començar a enfilar-te per les muntanyes?
No puc recordar-ho. Tinc fotografies on amb bolquers, ja m’aferro a les roques, o gatejo per la neu.

D’on et ve aquesta passió?
Sóc filla d’un gran apassionat per la muntanya i tots els esports que s’hi puguin practicar. De ben menuda em duien a caminar, escalar o esquiar:
La muntanya era una habitació més de casa meva.

A que et dediques principalment, cims, escalada, esquí?
Principalment a l’excursionisme de mitja i alta muntanya, hivernal o estiuenca (tot s’hi val, tot te el seu encant) però m’encanta escalar.
El meu objectiu es agafar soltura amb l’esquí per a poder fer esquí de muntanya.

Quina ha sigut la millor experiència viscuda per a tu fins ara?
És difícil escollir-ne una. Però una de les mes recent ha estat el Toubkal hivernal. Per a mi, fer un viatge, demanar festa a la feina…
per a fer el primer 4.000 va ser tota una aventura!! Fantàstic!

Quin cim t’agradaria fer?
Tinc el Montblanc en ment, i ja comença a tenir data… Em fa molta il·lusió. A casa, el Montblanc era com un cosí, de tant en tant dinava o sopava
amb nosaltres. El meu pare li tenia molta estima. Vull descobrir què és el que té, que tant el fascinava…

Que opines de fer cims de gran alçada amb oxígen?
Valoro la vida i valoro per sobre de tot viure una vida plena i feliç. La muntanya per aquelles/s que ens agrada és molt més que una activitat
per passar l’estona, és una font d’energia i una filosofia. Crec que és sa i totalment vàlid, posar les tècniques necessàries per a assegurar-nos
assolir les il·lusions.

Quin és el fet muntanyenc que més t’ha marcat?
La mort del meu pare. La vall de Balandrau-Bastiments va ser pentinada d’excursionistes el tràgic cap d’any del 2000.
Clar està, que la mort d’un pare sempre deixa seqüeles i més si és “abans d’hora” però a mi en primera instància em va deixar la sensació
d’incomprensió: per a mi era l’home més fort del mon, i no se’m havia passat mai pel cap que li pogués passar quelcom.
Per sort, va morir fent allò que li agradava i en un paisatge preciós.
D’aquest succés em quedo amb la necessitat de viure al cent per cent cada dia de les nostres vides: fer el que ens agrada i perseguir la felicitat.
I com què volem fer taaaantes coses, a més d’il·lusió i alegria posar-hi seny i una mica de coneixement.

Estàs d’acord amb les expedicions comercials?
Tot el que sigui massacrar massivament la muntanya (la terra en general) no m’agrada. Moltes vegades aquestes expedicions tenen com a únic
objectiu fer publicitat i pel camí es perd el respecte per l’entorn i la gent.

Que et sembla el projecte 100 cims de la Feec?
M’encanta. M’encantaria molt poder-lo fer, i de fet crec que em faré un carnet jo mateixa per a segellar-me’l!! per a poder-lo completar,
si no vaig errada, cal ésser d’un club i començar el repte des de 0. Jo ja porto anys passant “revista” a cims emblemàtics i en tinc molts en espera,
per tant no tornaré a començar.

T’aniries a viure a un refugi?
La veritat es que m’ho pregunto a mi mateixa. I crec que m’encantaria provar-ho, sí. Però sola no ho faré, m’animaria si tingués un
company muntanyenc.

Que t’emportaries a una illa deserta?
Un llibre, per descomptat. i… puc agafar també una llibreta i un bolígraf, si us plau?

Truita de patates o pa amb tomàquet?
Les dues coses juntes, Gràcies!!! Si cal escollir i haig de passar gana, millor la truita de patates que té més condiment. Hi ha porró de vi?

I que penses de la evolució dels refugis que cada vegada semblen més hotels d' alta muntanya amb dutxes, habitacions....?
Creus que s'està perdent l’essència de la muntanya?

Crec que es perd una mica sí, però els refugis més amagats hi arribem tant sols els que volem caminar i no passar una nit “exòtica”.
Crec però, que tot canvia, i els nostres Grans Muntanyencs també s’han fet grans. M’explico: jo vaig amb gent gran (grans persones)
a la muntanya,i si hi ha un bon llit, tots estem més contents.

Com animaries a més noies a fer muntanya? Convidant-les a fer-ho un sol dia… ja les tindríem ben enganxades!!

I per últim  Que t’agradaria trobar a la web de DonaAlpina?
Gent amb il·lusió, gent amb propostes, gent alegre i esportista, boges i assenyades alhora. Cursos, sortides, informació d’interès…
vaja, el que ja s’hi troba a DonaAlpina!!!

24 gener 2013 by DonaAlpina